Per 
Automatitzar amb Claude no és demanar a una IA que treballi per tu. És fer-la servir per construir, en dies, el petit programari a mida que abans no sortia a compte programar. En aquest article t'ensenyem un cas real: el sistema que vam crear perquè Pablo Escayola, assessor immobiliari a Barcelona, pugi una propietat al seu web des del mòbil.
T'expliquem quin problema resolia, com funciona pas a pas, què fa per dins, com el vam programar amb Claude Code i què vam decidir nosaltres i no la IA. Al final tens idees per automatitzar processos semblants en una empresa de serveis.
En resum
- Vam crear per a en Pablo una pàgina privada per pujar propietats des del mòbil, sense usuari ni contrasenya, dins del seu propi web de WordPress.
- En enviar-la, el sistema crea la fitxa, redueix les fotos al mateix mòbil, la tradueix al català i a l'anglès i avisa per correu.
- Si la propietat ja és a Idealista o Fotocasa, n'hi ha prou d'enganxar l'enllaç.
- Res no es publica sol: tot arriba com a esborrany i una persona ho revisa.
- Claude va escriure el codi amb nosaltres, però el sistema no fa servir IA per funcionar: és codi propi, ràpid i sense quotes per ús.
El problema: pujar una propietat era feina d'ordinador
El web d'en Pablo té un catàleg de propietats fet a mida: cercador amb filtres, fitxes amb fotos, plànols, vídeo i mapa, i tot en castellà, català i anglès. Perquè estigui al dia, cada propietat nova hi ha d'entrar amb les seves dades, les seves fotos i les seves traduccions.
Des del tauler de WordPress això són desenes de camps, fotos del mòbil que pesen uns quants megues cadascuna i tres idiomes per mantenir. Es pot fer, però demana seure davant d'un ordinador, i les dades d'una propietat es tenen en un altre moment: a la visita, amb el mòbil a la mà. Volíem que pujar una propietat costés el mateix que enviar un missatge.
La primera idea: un formulari de Tally i un full de càlcul
El primer que vam plantejar va ser el que faria gairebé tothom: un formulari gratuït de Tally amb els camps de la propietat, connectat a un full de Google perquè cada enviament arribés com una fila nova, amb els enllaços a les fotos.
El vam descartar el mateix dia. Amb un formulari genèric, algú ha de copiar cada dada al web, descarregar les fotos, reduir-les, pujar-les, ordenar-les i traduir els textos. Hauríem canviat el lloc de la feina, no la feina. Així que el vam construir dins del mateix web, on les dades ja tenen el seu lloc.
Com funciona, pas a pas
Així és pujar una propietat per a en Pablo:
1. Obre un enllaç privat
Té una adreça pròpia, que es pot desar a la pantalla d'inici del mòbil com si fos una app. No demana usuari ni contrasenya: el mateix enllaç porta una clau secreta. Hi ha un enllaç en cada idioma del web: castellà, català i anglès.
2. Enganxa l'enllaç del portal, si en té
Si la propietat ja està publicada a Idealista, Fotocasa o un altre portal, enganxa l'enllaç de l'anunci i la resta de camps passa a ser opcional. El formulari li ho diu a l'instant: «Perfecte: amb l'enllaç, la resta és opcional».
3. Omple el bàsic amb el polze
Si no és a cap portal, només hi ha quatre coses obligatòries: venda o lloguer, zona, preu i almenys una foto. Les opcions són botons grans en lloc de desplegables, i cada camp porta una explicació amb un exemple («Ex.: Sarrià», «Ex.: 450.000»). El preu i els metres es poden escriure com surtin: «450.000», «450000» o «95 m²» s'entenen igual.
4. Tria les fotos i la portada
Pot seleccionar totes les fotos de cop, tocar-ne una perquè sigui la portada i afegir els plànols a part. Si el vídeo de la propietat ja és a TikTok, YouTube o Instagram, enganxa l'enllaç i apareixerà com a primera diapositiva de la galeria.
5. Envia i continua amb el seu dia
Una barra li diu què s'està enviant («Pujant la imatge 3 de 12…»). En acabar surt «Rebuda!» i un botó per pujar-ne una altra. La resta la fa el sistema.
El que passa per dins quan prem «Enviar»
Aquí hi ha l'automatització de debò. Mentre en Pablo veu una barra de progrés, passa tot això:
- Les fotos es redueixen al mateix mòbil. Abans de sortir del telèfon, cada foto s'ajusta a un màxim de 2.560 píxels pel costat llarg i es comprimeix. De passada se li treuen les dades amagades, com la ubicació GPS d'on es va fer. S'envien d'una en una, així cap petició xoca amb els límits del servidor.
- Si la cobertura falla, ho torna a provar. Cada enviament es reintenta fins a tres vegades. A dalt es veu si hi ha connexió, i si intenta tancar la pàgina a mig enviament, el navegador l'avisa.
- La propietat és invisible fins al final. Es crea com un esborrany automàtic que ningú no veu. Si l'enviament es queda a mitges, WordPress l'elimina sol al cap de set dies, així no s'acumulen deixalles.
- Les dades s'ordenen soles. La zona escrita a mà es compara amb les zones del web sense tenir en compte majúscules ni accents; si no coincideix amb cap, queda anotada per a la revisió. Si no hi ha títol, se'n genera un («Pis a Sarrià») i cada propietat rep la seva referència.
- El que és privat no es publica. L'adreça exacta i les notes internes («claus a la porteria») es guarden a part: no surten al web ni es tradueixen.
- Es tradueix al català i a l'anglès. En passar a esborrany es creen les versions en els altres dos idiomes amb l'API de DeepL: títol, descripció i característiques traduïts, i preu, fotos i dades copiats. Si algú corregeix una traducció a mà, el sistema la respecta i no la torna a trepitjar.
- El vídeo no carrega res de tercers. Els enllaços curts de TikTok es resolen i la portada del vídeo es descarrega al mateix web, així el vídeo només es carrega quan algú prem «reproduir» (i si ha acceptat les galetes).
- Arriba un avís per correu. Amb l'essencial (tipus, zona, preu, nombre de fotos i plànols, enllaços als portals i notes) i un enllaç directe a la fitxa per revisar-la.
- Les imatges es preparen per a cada pantalla. El web crea versions més petites de cada foto (per a targetes, galeria i mòbil), així qui mira des del telèfon no descarrega imatges enormes.
A la fitxa de la propietat, dins del tauler, apareix a més un requadre «Rebuda des del mòbil» amb la data, els enllaços als portals, la zona sense assignar, l'adreça i les notes. Revisar i publicar queda en un parell de minuts.
Com el vam programar amb Claude
Tot el web d'en Pablo és un tema de WordPress fet a mida, i el vam programar amb Claude Code, la versió de Claude que treballa sobre els arxius d'un projecte. No va ser escriure una frase i esperar: va ser el mateix sistema amb què fem tots els nostres webs, i que expliquem a com crear un web amb Claude.
- Un manual del projecte. El repositori té un arxiu d'instruccions que Claude llegeix abans de tocar res: els colors, la tipografia, que no es carreguen fonts ni scripts de tercers, com funciona la traducció i com es publica. L'alta des del mòbil té el seu propi apartat, amb les seves regles.
- Passos petits amb historial. El tema porta 133 canvis desats a git, i tots tenen Claude com a coautor. L'alta des del mòbil va entrar el 7 d'octubre de 2026 en un sol canvi, i l'endemà hi vam afegir el camp del vídeo. La traducció amb DeepL ja hi era des del 3 d'octubre.
- Comprovacions automàtiques. Cada canvi passa per GitHub Actions, que comprova la sintaxi de tot el codi PHP en dues versions (7.4 i 8.3), que el JavaScript sigui vàlid i que les traduccions es puguin compilar. Si alguna cosa falla, es marca en vermell abans d'arribar al web.
- Publicació limitada al tema. La publicació també és automàtica, però amb un compte que només pot escriure a la carpeta del tema. Un error no pot tocar mai la resta de WordPress ni les propietats d'en Pablo.
Un detall que molta gent no espera: Claude no es queda dins de l'automatització. Va escriure el codi amb nosaltres, però quan en Pablo puja una propietat no es crida cap IA. És codi normal que funciona al seu WordPress, sense quotes per ús ni respostes imprevisibles. L'única peça externa és DeepL per traduir. Això sí, la fitxa està preparada perquè, amb un usuari autoritzat, una eina com Claude pugui llegir i completar les dades per l'API de WordPress quan calgui.
El que vam decidir nosaltres i no la IA
Claude programa molt de pressa, però les decisions que fan que això funcioni el dia a dia van ser nostres:
- Que res no es publiqui sol. Automatitzar la publicació hauria estat fàcil. No ho vam fer: una propietat amb un preu mal escrit o una foto equivocada al web d'un assessor immobiliari és un problema real.
- Que no demani contrasenya. Una contrasenya al mòbil és el primer motiu per deixar-ho per després. A canvi, l'enllaç porta una clau de 24 caràcters que es canvia des del tauler amb un clic (l'anterior deixa de funcionar), la pàgina no surt a Google ni es desa a la memòria cau, i hi ha un límit de 30 enviaments per hora.
- Que l'enllaç del portal sigui suficient. Si la propietat ja és a Idealista, repetir totes les dades és feina duplicada. Amb l'enllaç, les dades es completen en revisar-la.
- Un exemple a cada camp. «Barri o població on és. Ex.: Sarrià». Sembla un detall, però és el que evita dubtes i errors quan s'omple de pressa.
- Separar el que és públic del que és privat. L'adreça exacta serveix per situar la propietat al mapa, però no es publica. Les notes internes tampoc.
Què pots automatitzar tu amb Claude en una empresa de serveis
El patró serveix molt més enllà de les immobiliàries. Si treballes en reformes, instal·lacions, climatització o manteniment, segurament tens una tasca que es repeteix i que avui passa per WhatsApp, fotos soltes i un full de càlcul. Per exemple:
- Pujar feines acabades al teu web des de l'obra, amb fotos d'abans i després, perquè el teu portafoli no s'aturi.
- Parts de feina amb fotos que el tècnic omple al mòbil i et arriben ordenats per client.
- Sol·licituds de pressupost que arriben amb les dades que necessites (mides, fotos, ubicació) en lloc de deu missatges solts.
- Textos en diversos idiomes que es tradueixen sols i que pots corregir sense que es tornin a trepitjar.
Si ho vols provar, aquests consells t'estalviaran temps:
- Comença pel procés, no per l'eina. Apunta cada pas que fas avui i marca quins són copiar i enganxar. Aquests són els que s'automatitzen.
- Dissenya primer per al mòbil si qui ho fa servir és fora de l'oficina.
- Deixa una revisió humana abans de tot el que vegi un client.
- Pensa què passa quan falla: sense cobertura, amb una foto enorme o si algú tanca la pàgina a mitges.
- Escriu un manual del projecte perquè Claude no comenci de zero cada vegada i respecti les teves regles.
Preguntes freqüents
Gairebé qualsevol tasca repetitiva que passi per un formulari, un full de càlcul o un web: altes de productes o propietats, parts de feina amb fotos, sol·licituds de pressupost, informes o traduccions. Claude escriu el programa que ho fa; el difícil és decidir bé què cal automatitzar i què ha de continuar revisant una persona.
En el nostre cas, no. Claude va escriure el codi amb nosaltres, però el sistema que fa servir en Pablo és codi normal que funciona al seu WordPress: no crida cap IA per pujar una propietat. L'única peça externa és DeepL, que tradueix els textos al català i a l'anglès.
Per a una automatització senzilla al teu ordinador, no gaire. Per a una cosa que faci servir el teu equip o els teus clients cada dia, sí que ajuda: cal revisar què fa, pensar en la seguretat, provar-ho en mòbils reals i saber què passa quan alguna cosa falla.
Ho és si està ben fet. L'enllaç porta una clau secreta de 24 caràcters que es pot canviar en qualsevol moment, la pàgina no surt a Google, hi ha un límit d'enviaments per hora i, sobretot, res no es publica sol: tot arriba com a esborrany i una persona ho revisa.
Va ser la nostra primera idea. Funciona, però les dades acaben en un full de càlcul i algú les ha de copiar al web, descarregar les fotos, reduir-les i traduir els textos. Amb el sistema a mida la propietat arriba ja creada a WordPress, amb les fotos optimitzades i en tres idiomes.
No, i és expressament. Arriba com a esborrany amb un avís per correu. Abans de publicar-la es revisa, es completa el que falti i se'n marca la ubicació al mapa. Automatitzem la feina pesada, no la decisió de publicar.